3r trimestre
g) Una oferta d'ocupació de 10 places a la Policia Local. Ocupació pública
Pag.9
Pàg 119:
4- Quin és el principal inconvenient de la banca online?
La vulnerabilitat d'internet, i que els diners no son fisics.
Pàg 128:
2- En què es diferencien els diners legals i els bancaris?
Que els diners legals, son els que tenen un curs legal emesos pels bancs, en canvi els bancaris son els virtuals (perquè estan al banc).
3- En què es diferencien els comptes corrents i els d'estalvi?
En el compte corrent es pot disposar dels fons mitjançant xecs, i en el compte d'estalvi s'utilitza la llibreta d'estalvi.
6- Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix:
a) A vista
b) A termini fix
c) A termini fix
d) A vista
e) A vista
f) A termini fix
Pàg 135:
Pàg 135:
2. Pel que fa als indicadors econòmics:
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs.
b)Quin tipus de comparacions permeten establir?
Cada variable permet comparar quelcom diferent. El PIB compara el creixement econòmic, la taxa d'atur compara el grau de seguretat laboral. L'IPC i els tipus d'interès comparen el grau d'estabilitat d'un país.
3. L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5€. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la pisicna.
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és:
(6-5/5)·100= 20%
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
Pàg 139:
6. La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?(Baixada de preus)
Hi ha una deflació a causa de que la gent no consumeixi. Si les empreses no paren de baixar el preu, al final, les empreses no tindran beneficis i haurà de tancar. Això, causarà més atur. Les persones que no tenen feina, no podran consumir tant. Per això, és un peix que es mossega la cua.
7. Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet.
Si la llet augmenta el seu preu, la gent que en compra haurà de pagar més. En el cas que sigui una empresa la que necessita llet (xocolata, formatge, iogurts, mató...), a l'haver de pagar més per ella, haurà d'augmentar el preu del seu producte per obtenir igual o més benefici.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats.
Si els majoristes acaparen l'oli, a l'haver menys oferta que demanda el preu augmenta.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats.
A l'haver més diners, els preus pujaran. Ja que els salaris també augmentaran, per tant les empreses decidiran augmentar el preu dels productes per compensar.
Pàg157:
2. Assenyala en quin tipus de desocupació classificaries:
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional
c) La Marta, que ha deixat la seva feina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional
3. Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
Si, de l'any 2005 a inicis del 1007. L'economia anava empitjorant, és a dir, a l'estat els faltava recursos. És a dir, hi havia una crisi econòmica. La desocupació principalment era cíclica.
Pàg 166:
15.
a) EL Moisès, que treballa a l'hivern en una empresa de joguines. Estacional
b) La Natàlia, desocupada per les seves dificultats amb la informàtica. Estructural
c) La Begoña, que deixa el seu treball de cambrera per fer un curs de cuina. Friccional
d) L'Albert, que treballa en automoció i ha estat acomiadat arran de l'estancament de les vendes d'automòbils a tot el món. Cíclica
16.
a) L'Ibrahim, llicenciat en psicologia que desitja un treball encara que no el busca. Inactiu
b) El Juan, immigrant amb targeta de residència que treballa en la construcció. Ocupat
c) El Carles, tècnic superior en Informàtica que fa oposicions a un lloc de conserge. Desocupat
d) La Carme, esudiant d'un Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Comerç, inscrit a l'atur. Desocupat
e) La Matilde, estudiant de batxillerat. Inactiu
f) El Diego, futbolista amb una baixa temporal per trencament de fibres.Ocupat
g) El Juli, que realitza tasques domèstiques a casa seva. Inactiu
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs.
b)Quin tipus de comparacions permeten establir?
Cada variable permet comparar quelcom diferent. El PIB compara el creixement econòmic, la taxa d'atur compara el grau de seguretat laboral. L'IPC i els tipus d'interès comparen el grau d'estabilitat d'un país.
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la pisicna.
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és:
(6-5/5)·100= 20%
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
Pàg 139:
6. La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?(Baixada de preus)
Hi ha una deflació a causa de que la gent no consumeixi. Si les empreses no paren de baixar el preu, al final, les empreses no tindran beneficis i haurà de tancar. Això, causarà més atur. Les persones que no tenen feina, no podran consumir tant. Per això, és un peix que es mossega la cua.
7. Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet.
Si la llet augmenta el seu preu, la gent que en compra haurà de pagar més. En el cas que sigui una empresa la que necessita llet (xocolata, formatge, iogurts, mató...), a l'haver de pagar més per ella, haurà d'augmentar el preu del seu producte per obtenir igual o més benefici.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats.
Si els majoristes acaparen l'oli, a l'haver menys oferta que demanda el preu augmenta.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats.
A l'haver més diners, els preus pujaran. Ja que els salaris també augmentaran, per tant les empreses decidiran augmentar el preu dels productes per compensar.
Pàg157:
2. Assenyala en quin tipus de desocupació classificaries:
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional
c) La Marta, que ha deixat la seva feina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional
3. Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
Si, de l'any 2005 a inicis del 1007. L'economia anava empitjorant, és a dir, a l'estat els faltava recursos. És a dir, hi havia una crisi econòmica. La desocupació principalment era cíclica.
Pàg 166:
15.
a) EL Moisès, que treballa a l'hivern en una empresa de joguines. Estacional
b) La Natàlia, desocupada per les seves dificultats amb la informàtica. Estructural
c) La Begoña, que deixa el seu treball de cambrera per fer un curs de cuina. Friccional
d) L'Albert, que treballa en automoció i ha estat acomiadat arran de l'estancament de les vendes d'automòbils a tot el món. Cíclica
16.
a) L'Ibrahim, llicenciat en psicologia que desitja un treball encara que no el busca. Inactiu
b) El Juan, immigrant amb targeta de residència que treballa en la construcció. Ocupat
c) El Carles, tècnic superior en Informàtica que fa oposicions a un lloc de conserge. Desocupat
d) La Carme, esudiant d'un Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Comerç, inscrit a l'atur. Desocupat
e) La Matilde, estudiant de batxillerat. Inactiu
f) El Diego, futbolista amb una baixa temporal per trencament de fibres.Ocupat
g) El Juli, que realitza tasques domèstiques a casa seva. Inactiu
Pàg 167:
17. A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):
a) Calcula i interpreta la taxa d'inactivitat del conjunt de la població d'Econolàndia.
b) Calcula la taxa d'atur femenina.
20%
20%
c)Calcula i interpreta la taxa d'ocupació total.
60%
60%
d) Calcula la variació percentual de la població activa d'Econolàndia respecte del tercer trimestre de 2016, sabent que la població activa en aquest trimestre va ser de 48.000 persones.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
18. Indica dins de quina mesura de política d'ocupació classificaries les següents accions i , si s'escau, explica si són polítiques actives o passives:
a) Augment de l'edat d'educació obligatòria fins als 18 anys.
b) Cursets de formació per als desocupats. Passiva
c) Establiment de l'edat de jubilació obligatòria a 70 anys.
d) Reduir a la meitat el cost d'acomiadament. Flexibilització del mercat laboral
e) Una subvenció per creació d'empresa de 5.000€. Suport autoocupació
f) Un ajut extraordinari per a tots aquells que tinguin família nombrosa i no hagin treballat el mínim per tenir dret a una prestació. Passiva
h) La prestació de desocupació. Passiva
Pàg. 182:
1.
Inestabilitat dels cicles econòmics, una de les mesures que pren l'estat en aquest cas per intervenir en econòmica del país és portant a terme obra públiques. L'objectiu és suavitzar els cicles econòmics intentant un creixement sostenible.
1.
Inestabilitat dels cicles econòmics, una de les mesures que pren l'estat en aquest cas per intervenir en econòmica del país és portant a terme obra públiques. L'objectiu és suavitzar els cicles econòmics intentant un creixement sostenible.
1-Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta:
- Jo crec que seria necessària l'economia, perquè l'economia no només abarca els diners, sinó que també es pot aplicar en altres àmbits.
Pag.13
3-En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?
- Que les decisions de les empreses i famílies normalment és per poder augmentar l'economia, obtenir mes beneficis i poder sobreviure, en canvi els del sector públic les seves decisions estan pensades per ajudar a la màxima gent possible no només pensar en ells mateixos.
Pag.18 i 19
6-Descriu el funcionament del cos d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses:
-Sempre existeix un cost d'oportunitat , ja que sempre no es pot tindre tot a la vida, perque sempre has d'escollir entre una o altre. Si tens un examen pero tambe estrenen una pelicula al cine, el cost d'oportunitat d'anar al cine es no treure tanta nota al examen perque no estudius tant, i el cost d'oportunitat d'estudiar es no anar a veure la peli.
(no se com treure el subrretllat blanc)
7-A Espanya, robar diners públics o recomanar els amics, és a dir, la corrupció, ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros a l'any. Això seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
-Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?
-Al cost d'oportunitat, perque al robar i recomonar amics perds els més de 100 nous hospitals, i si fesin els hospitals el cost d'oportunitat seria el robar diners i recomanar amics.
10-Quin tipus d'incentius coneixes que es puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu:
-Que si compres una cosa, desprès a l'omillor ja no podrás comprar un altre cosa.
Pag.25
1-Explica la frase segons la qual tot el diner és un bé de capital, però no tot el capital és diner:-El bé de capital tambe es el material utilitzat, mauines etc... i els diners son be de capital perque s'invertex per consseguir els materials i maquines.
Pag.27
4-Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?-El turisme (es una de les principals fonts d'ingressos anuals a espanya) i l'externialització de serveis.
Pag.36
Teoria:
1-Quins tipus de renda coneixes?
- La renda per capital.
6-Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
-Crec que es poden incrementar amb un creixement de les empreses.
9-Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?
-Es impossible assolir la FPP en un país sense augmentar la producció i els inversos d'aquest.
Pràctica:
10. Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui: oli, diners, màquines, fusta i teixit artesanal.
-Recursos naturals: Fusta.
-Recursos artificials: Oli i teixit artesanal.
-Càpital: Diners i màquines.
12. Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en laproducció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que es mostren a la següent taula:
a) Quin es el cost d'oportunitat de produir un tanc?
- Perdràs la oportunitat de comprar-te cinc-cents tractor.
b)Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c)En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
-En els punts
A: 0 tancs i 2.000 tractors
B: 1 tanc i 1.500 tractors
C: 2 tancs i 1.000 tractors
D: 3 tancs i 500 tractors
E: 4 tancs i 0 tractors
d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
La X senyala un punt ineficient ja que no
s’assolirien les màximes possibilitats.
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic.
Pag.43
1-A l’hora de produir, per què no n’hi ha prou d’escollir les tecnologies eficients?
No hi ha prou d’escollir les tecnologies eficients degut a que s’ha de buscar la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció.
2-Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l’activitat resolta 2:
1000 sabatilles/ 1 màquina = 1
Pag.54
1-En relació amb les activitats resoltes 1 i 2, descriu amb les teves paraules
- Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
-Perquè la A produeix el mateix amb menys maquinaria, i la B produeix el mateix, pero en menys temps.
- Al final, per què es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
-Perquè la B economicament es mes barata i perquè produeix igual amb molt menys temps, i a la llarga es poden obtenir mes beneficis.
3-Quina relació establiries entre noves tecnologies i produtivitat?
-Pues que en un principi si incrementen les noves tecnologies augmentarà la productivitat de les màquines i produiran millor.
4-És cert que una producció més gran implica uns beneficis també més grans?
-Si
Practica
16-Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C. Segons veiem en la següent taula
Tecnologia
|
Treball (hores)
|
Capital (maquines)
|
Rosques
|
A
|
8
|
4
|
64000
|
B
|
4
|
6
|
64000
|
C
|
8
|
6
|
64000
|
- Raona quines són les tecnologies més eficients:
La teconologia més eficient es la A, ja que és la que menys hores emplea per tindre el mateix resultat.
- Calcula el cost total per cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i el de les maquines 175€/hora:
Tecnologia A: (8x100)+(4x175)=1500
Tecnologia B: (4x100)+(6x175)=1450
Tecnologia C: (8x100)+(6x175)=1850
- Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica:
La tecnologia mes barata es la “A” donat que és 50€ més barata que la “B” y 400€ més barata que la “C”.
17-Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
-El lloguer del local: Fix
-La farina: Variable
-El gas: Variable
-El salari del felquer: Fix
-L'lectricitat: Variable
-El pagament de l'hipoteca del local: Fix
-L'aigua: Variable
Ex.18: Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matéria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€. Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha prodiït 90 cadires a 12€/unitat.El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/unitat. Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:
a)Els costos totals:
b)Els ingressos totals:
c)El benefici empresarial:
Pag.55
Ex.20: Un cop consultats els
consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de
formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen
les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons
el preu.
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
- A mesura que el preu puja, la demanda disminueix, ja que no interessa comprar tan car. A mesura que el preu baixa, l'oferta disminueix, ja que no interessa produir molt per obtenir un benefici baix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
- Hi ha un excés de demanda quan els preus són de 5€ i 10€. I hi ha un excés d'oferta quan els preus són de 20€ i 25€.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
- 20€ : Les empreses ofereixen una quantitat elevada de producció, però no estan segurs si els compradors/consumidors acabaran comprant el producte. Al final, els consumidors acaben fent poca demanda ja que el preu és car.
- 10€: Les empreses ofereixen una quantitat baixa de producció, perquè no aconseguiran tants beneficis com si haguessin posat un preu més alt. Els consumidors, al veure que el producte és costa menys, ofereixen una demanda elevada.
- 15€: Les empreses ofereixen una quantitat exacta de producció. Els consumidors, al veure el preu, decideixen que aquest és apte pels seus ingressos i se'l poden permetre. Per tant, hi ha un equilibri en l'oferta i la demanda quan el preu s'estabilitza.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€: excés de demanda
10€: excés de demanda
15€: equilibri
20€: excés d'oferta
25€: excés d'oferta
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
- A mesura que el preu puja, la demanda disminueix, ja que no interessa comprar tan car. A mesura que el preu baixa, l'oferta disminueix, ja que no interessa produir molt per obtenir un benefici baix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
- Hi ha un excés de demanda quan els preus són de 5€ i 10€. I hi ha un excés d'oferta quan els preus són de 20€ i 25€.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
- 20€ : Les empreses ofereixen una quantitat elevada de producció, però no estan segurs si els compradors/consumidors acabaran comprant el producte. Al final, els consumidors acaben fent poca demanda ja que el preu és car.
- 10€: Les empreses ofereixen una quantitat baixa de producció, perquè no aconseguiran tants beneficis com si haguessin posat un preu més alt. Els consumidors, al veure que el producte és costa menys, ofereixen una demanda elevada.
- 15€: Les empreses ofereixen una quantitat exacta de producció. Els consumidors, al veure el preu, decideixen que aquest és apte pels seus ingressos i se'l poden permetre. Per tant, hi ha un equilibri en l'oferta i la demanda quan el preu s'estabilitza.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€: excés de demanda
10€: excés de demanda
15€: equilibri
20€: excés d'oferta
25€: excés d'oferta
Pag.61
2-En què es diferencia l'esmpresari individual de
l'emprenedor de responsibilitat limitada?
Si sent empresari et quedes sense diners
tenen el “poder” de treuret tots els teus bens, però si ets de responsibilitat
limitada et poden treure tot menys el teu habitatge.
3-Són el mateix les accions de les societats anònimes
i les participacions de les societats limitades?
No, perquè les accions es conten per número
i quantes més accions, tens mes vots dins l'empresa i les participacipacions es
que corres a tots els gastos i es fa per tant per cent.
Pag.67
10-Quins inconvenients creus que té l'entrada a
l'empresa de nous socis o propietaris?
Pot produir varius inconvenients, un de
ells es que cada propietari te una opinió i un altre té una altre i t'has de
posar d'acord amb el socis i propietaris sempre, també es poden posar amb una
actitud de sobrat que no els aguantis.
Pag.73
17-Classifica les mesures dins
la corresponent àrea d'actuació da la RSC:
a) Treballadors
b) Proveïdors
c) Opinió pública
d) Medi ambient
e) Mitjans de comunicació
f) Treballadors i Medi ambient
g) Treballadors
19-Relacions cada una de les
següents frases amb alguna de les formes de finançament empresarial:
a) Crèdit comercial
b) Ampliació de capital
c) Compte de crèdit
d) Reserves
e) Fons espontanis
20-classifica els següents impostos en directes/
indirectes i progressius/proporcionals:
a) Directes i progressius
b) Proporcional i directe
c) Indirectes i proporcionals
Pag.81
1-Segons el teu parer, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.1.Fer front a emergències o imprevistos.
2.Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
3.No tenir deutes.
4.Fer plans futurs.
5.Evitar de malvendre inversions.
Pag.101
5-Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
La fixa no te risc de perduda però el guany de les inversions es molt petit i la variable pot donar-te molts beneficis però a l'hora te un risc molt alt.
7-Per què és més recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
Si les diversifiques i hi ha una caiguda del mercat tens menys risc dependre que fiant del ràtinc, degut a que no saps quan pujara o baixara el mercat.
La fixa no te risc de perduda però el guany de les inversions es molt petit i la variable pot donar-te molts beneficis però a l'hora te un risc molt alt.
7-Per què és més recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
Si les diversifiques i hi ha una caiguda del mercat tens menys risc dependre que fiant del ràtinc, degut a que no saps quan pujara o baixara el mercat.
Pag.103
11. Què vol dir que un préstec és a interès variable?
12. Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal?
13. En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
13. En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Pag.104
14. En què es diferencien els crèdits ràpids dels préstecs personals?
